tag:blogger.com,1999:blog-55261371288472512172024-02-20T02:48:33.239-08:00Dones No IdentificadesDNI no és un document oficial. Ben al contrari. Es tracta d'un espai extraoficialment incorrecte, allunyat de qualsevol organisme de control i amb una empremta voluntàriament femenina (de fet) i digital (de dit). Dones No Identificades és un lloc realment indecent, vulgar i gens rigorós. Sentit, això sí. Tant, com les vides que no existeixen perquè no s'expliquen. I entre tantes, la meva.Sylkehttp://www.blogger.com/profile/14687021992319263839noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-5526137128847251217.post-62532989913721923002012-02-06T19:22:00.000-08:002012-02-06T20:26:25.858-08:00On ets Lady Godiva?<div class="MsoNormal"><span lang="EN-US"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_pIEa9D-LfmNpKM2YUr1e6dIipZmhXSUyzBUk2HOBZIRjTLc3tJJGCJ2t_b0yzxA9aBXohudD-pAD6IZxxH7FNiI8dK_8qU_fygYOibQAKnTXoC-IcmkPfpd__yLbOVifb4EyvyLB7d8/s1600/lady_godiva.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="456" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_pIEa9D-LfmNpKM2YUr1e6dIipZmhXSUyzBUk2HOBZIRjTLc3tJJGCJ2t_b0yzxA9aBXohudD-pAD6IZxxH7FNiI8dK_8qU_fygYOibQAKnTXoC-IcmkPfpd__yLbOVifb4EyvyLB7d8/s640/lady_godiva.jpg" width="640" /></a></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="EN-US" style="font-size: small;">En pilotes. </span><span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Així passejava la tremenda pels carrers de Coventry, acabat d’entrar el segle XI. Muntada a lloms del seu cavall noble, la bella dama cavalcava nua per la ciutat més allunyada del mar de tota la Gran Bretanya.</span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Explica la llegenda, que el comte de Chester i de Mercia, senyor de Coventry, espletava els seus vassalls amb impostos abusius, fins que la seva dona, compassiva i plena de bondat, el va convèncer perquè deixés de fer-ho, a força de menjar-li el cap i déu sap quantes coses més.</span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Però com tota concessió, aquella no estava exempta de contrapartida, així que a canvi de rebaixar els tributs als seus súbdits, la bellesa de la seva consort hauria d’exhibir-se despullada de qualsevol vestit davant la mirada lasciva dels vilatans.</span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">No se sap ben bé si Lady Godiva ho va fer per generositat o perquè la noia no tenia un excessiu sentiment de reserva. El cas és que va superar el repte de l'abusador i va aconseguir millorar la qualitat de vida dels ciutadans, que en un gest d'elegància sublim, es van tancar a casa seva i van encaixar en els seus bastiments les finestres, com a mostra de respecte cap a la dona que vetllava per ells.</span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Després d'aquesta bonica història, la pregunta s'alça inevitable: on ets ara, Lady Godiva?</span><br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d;"><span style="font-family: Verdana,sans-serif; font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span lang="ES-TRAD" style="font-size: small;">Des de la llunyania, amb suau encant de sirena resignada, la teva veu respon, anglosaxona, i dolça com els bombons que porten el teu nom: -A la tomba, al costat de les despulles de les víctimes pels abusos del poder. I cada cop n’hi ha més-, avises.</span></div>Sylkehttp://www.blogger.com/profile/14687021992319263839noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5526137128847251217.post-23095127255688376582012-01-19T17:28:00.000-08:002012-02-06T20:20:40.903-08:00Dames de casa<div class="MsoNormal" style="color: #20124d;"><div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La senyora Cinta és tortosina i té 91 anys però tothom pensa que és molt més jove i, a l'hora de posar-hi nombre als seus plecs gairebé inexistents, els que no la coneixen normalment opten pel setanta-i-pocs. La vida l'ha tractat bé. Ella diu que el secret és que durant els anys de la guerra va poder alimentar-se. No ha begut, no ha fumat i ha estat moltes dècades amb el mateix home, amb el Xavier, a qui va aixecar del llit, va netejar, alimentar i va portar al metge durant els llargs i durs anys de la seva terrible malaltia. Ell ja va llançar la tovallola, però ella no. Ara li està sortint tot, segons diu, perquè pateix vertígens i es mareja de tant en tant pels seus problemes de cervicals, segurament, arran dels esforços físics que va haver de fer per cuidar del seu marit. Però ella no és de les que es queixen i això té un mèrit extraordinari en aquests temps.</span></span><br />
</div></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Dorm una mitjana de set hores seguides. Després es lleva, fa el llit, el menjar i es compon per sortir al carrer, encara que faci fred, si més no fins arribar a la cantonada i tornar al portal. Allà es queda una estona, amb el seu barretet de llana parisenc i els seus llavis ben pintats, discrets però marcats, saludant a qui entra o surt, amb una amabilitat plena de sana satisfacció per sentir-se’n acompanyada.</span></span><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La senyora Cinta és increïble. De debò que no aparenta l'edat que té. I què bé que es maquilla el perfil allargassat dels seus grans ulls foscos! I com l’encerta quan conjuga els complements com les arrecades, la bufanda i les polseres! I si coqueteria no li manca, molt menys petites il·lusions quotidianes, senzilles, tan normals com ella.</span></span><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"> </span></span></div><div style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Sol somriure sense dificultat i té el cap ben moblat, ja que conserva intacta les seves facultats, la memòria i el sentit de l'humor. No ha tingut descendents i crec que n’és l’única filla, així que només manté relació familiar amb una neboda del seu difunt marit, que la truca de tant en tant i se l'emporta al poble, a passar alguna festivitat extraordinària.</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span lang="CA"> </span></span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Cada quinze dies li ve a casa una noia dels Serveis Socials a ajudar-li amb la neteja. És molt xerraire! -Confessa entre rialles-. Però de seguida canvia el semblant per un de més solemne i em mira fixament als ulls per assegurar-me tan maca que és i tan contenta com està ella de tenir-la. La seva reflexió em fa reflexionar a mi sobre la Llei de Dependència, el sistema de pensions i les retallades econòmiques que afecten la nostra gent gran. Sí, la nostra. Perquè encara que s’estiguin tots sols o precisament per això, ells són nostres. Com els boscos, el cel, la capacitat d'estimar o el dret a tenir una vida digna i una mort digna.</span></span><br />
<br />
</div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La senyora Cinta s'ha dedicat a arreglar pantalons en un món que sempre els ha tingut descosits, trencats o desajustats. I és curiós que, tot i tenir una professió tan necessària, per reparadora, en els seus papers oficials no consti ni una agulla. Ara només li queda l'escassa pensió de viduïtat (per cert, com la resta de pensions, amenaçada de mort), l'afecte dels seus veïns i un enorme coratge per mantenir la seva esquena dreta i la seva voluntat vital indestructible com un pinzell.</span></span></div>Sylkehttp://www.blogger.com/profile/14687021992319263839noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5526137128847251217.post-70240488554051116552012-01-12T19:47:00.001-08:002012-01-19T06:21:37.052-08:00Quan el gas blau fa tombarelles<div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Pongamos que se llama Sandra, que tiene 45 años y que vende mecheros, dos a un euro, en la línea azul del metro de Barcelona.">Posem pel cas que es diu Sandra, que té 45 anys i que ven encenedors, dos a un euro, a la línia blava del metro de Barcelona. </span><span title="Entra y da los buenos días a todos con una sonrisa pícara e inteligente, y un reojo que, de paso, echa de un vistazo a los clientes potenciales.">Entra i regala un bon dia a tothom amb un somriure murri i intel·ligent, i un reüll que, de passada, identifica d'un clic els seus clients potencials.</span></span></div><div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Entra y da los buenos días a todos con una sonrisa pícara e inteligente, y un reojo que, de paso, echa de un vistazo a los clientes potenciales."><br />
</span><span title="Empieza su discurso diciendo que todos y todas somos guapos y guapas, y que la única fea que hay allí es ella, puesto que se le está poniendo cara de merchero y de metro.">Comença el seu discurs anunciant que tots i totes som guapos i guapes, i que l'única lletja que hi ha allà és ella, perquè se li està posant cara "de mechero y de metro". Però res.</span><span title="Nada."> </span><span title="Salvo un par de curiosos, todavía nadie le devuelve el cumplido.">Excepte un parell de curiosos que es dignen a atendre-la amb la mirada, la resta, com si sentís ploure.</span></span></div><div style="color: #20124d;"><br />
</div><div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Salvo un par de curiosos, todavía nadie le devuelve el cumplido.">Ningú li tornarà el compliment. </span><span title="Ni siquiera el saludo.">Ni tan sols la salutació.</span></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Ni siquiera el saludo."> </span><span title="En el subsuelo nos volvemos seres de otra galaxia.">En el subsòl ens tornem bestioles d'una altra galàxia. </span><span title="Nuestro comportamiento se parece más al de nuestras sombras que al nuestro.">El nostre comportament s'assembla més al de les nostres ombres que a nosaltres mateixos. </span><span title="Debe de ser porque las sombras sin luz sólo pueden habitar debajo de la tierra y en cuanto descendemos por las escaleras mecánicas, se apoderan de nuestras consciencias.">Deu ser perquè les ombres sense llum només poden viure sota la terra, i en quant descendim per les escales mecàniques, s'apoderen de les nostres consciències.</span></span></div><div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Debe de ser porque las sombras sin luz sólo pueden habitar debajo de la tierra y en cuanto descendemos por las escaleras mecánicas, se apoderan de nuestras consciencias."><br />
</span><span title="Sandra jamás pierde su simpatía natural.">La Sandra mai perd la seva simpatia natural. </span><span title="Pero sí su voz.">Però sí la veu. </span><span title="Hoy estaba afónica y se le notaba, porque bajaba el tono mientras vendía un encendedor de cocina a una joven que casualmente llevaba caramelos mentolados en su bolso.">Avui està afònica i se li nota, perquè baixa el to mentre ofereix foc de cuina a una jove que casualment porta caramels mentolats a la bossa. </span><span title="Por cierto, la de rizos ha quedado como una reina delante de todos nosotros cuando le ha ofrecido uno a la alegría de la huerta subterránea.">Per cert, la de rínxols queda com una reina davant de tots nosaltres quan li n'ofereix un a l'alegria de l'hort soterrani.</span></span></div><div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Por cierto, la de rizos ha quedado como una reina delante de todos nosotros cuando le ha ofrecido uno a la alegría de la huerta subterránea."><br />
</span><span title="Sigue su particular travesía en el desierto, como siempre, ironizando sobre la seriedad de nuestras caras, traviesa y canija como es, medio bruja, medio gallega, medio gitana, medio catalana, medio rumana, medio todo...">Segueix la seva particular travessia pel desert, com sempre, ironitzant sobre la serietat de les nostres cares, entremaliada i escanyolida com és, mig bruixa, mig gallega, mig gitana, mig catalana, mig romanesa, mig tot... </span><span title="Tiene esa clase de mundo que sólo poseen las que se han tenido que buscar la vida en la parte oscura del mundo.">Té món, una mena de classe de primera dins del vagó de tercera, una desimboltura envejable que només s'adquireix quan una ha hagut de buscar-se la vida a la part fosca del món.</span></span></div><div style="color: #20124d;"><br />
</div><div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Pero Sandra tiene algo que posiblemente Risto Mejide definiría como talento, un salero especial y un don de gentes tan innato, que si se lo propusiera, jubilaría de un plumazo a la Quintana.">Però la Sandra té alguna cosa més, una espurna, un follet que s'encén i que possiblement Risto Mejide definiria com a talent; una trempera especial, plena de gràcia, un do de gents tan innat, que si s'ho proposés, jubilaria de cop a la Quintana.</span></span></div><div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Pero Sandra tiene algo que posiblemente Risto Mejide definiría como talento, un salero especial y un don de gentes tan innato, que si se lo propusiera, jubilaría de un plumazo a la Quintana."><br />
</span><span title="En su primera venta me ha visto y justo antes de meterse el eucalipto en la boca, me ha dicho que me esperara, que ahora venía conmigo.">En la seva primera transacció m'ha vist de lluny i just abans de ficar-se l'eucaliptus a la boca, m'ha dit que m'esperés, que ara venia amb mi. </span><span title="En cuanto llega me saluda bajito, - Hola guapa, ¿cómo estás?, me dice.">Quan arriba, em saluda baixet, - Hola guapa, com estàs? - Em diu. </span><span title="Yo le planto dos besos y le deseo feliz año muerta de vergüenza y le reprocho sonriendo que su profecía no surtió efecto: - Dijiste que tocaría la lotería en Catalunya y no nos ha tocado una mierda.">Jo li planto dos petons i li desitjo feliç any, morta de vergonya per ser el centre d'atenció. Ella hi està acostumada, jo no. Li retrec burleta que la seva profecia no va fer efecte: - Vas dir que cauria la loteria a Catalunya i no ens ha tocat una merda. Però reacciona ràpid, la cabrona</span><span title="Su reacción es inmediata: - Bueno, tocó en Tarragona...">: - Bé, va tocar a Tarragona... </span><span title="Como buena profesional, sabe que me tiene en el bolsillo y que si no fue ayer ni ha sido hoy, será mañana.">I és clar, li haig de donar la raó!</span></span></div><div style="color: #20124d;"><br />
</div><div style="color: #20124d;"><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Como buena profesional, sabe que me tiene en el bolsillo y que si no fue ayer ni ha sido hoy, será mañana.">Doncs això, que és més viva que el dimoni i que m'ha tornat a convèncer (</span></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">quan</span> <span class="hps">em va dir que</span> <span class="hps">tenia</span> <span class="hps">el pressentiment que</span> <span class="hps">cauria a Catalunya, </span><span class="hps">vaig córrer</span> <span class="hps">com un llamp</span><span class="hps"> per fer-me amb un</span> <span class="hps">dècim)</span></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Como buena profesional, sabe que me tiene en el bolsillo y que si no fue ayer ni ha sido hoy, será mañana."> tot i que encara no ha aconseguit que li compri res a ella i això que avui, no anava sobrada de llum. Però la Sandra és una dóna amb visió de futur que sap que el gas blau fa tombarelles i que sempre acaba a la butxaca d'algú com jo.</span></span><span class="long_text" id="result_box" lang="ca"><span title="Como buena profesional, sabe que me tiene en el bolsillo y que si no fue ayer ni ha sido hoy, será mañana."> Així que estic segura que no li preocupa gens ni mica. Perquè si no va ser ahir, ni ha estat avui, doncs serà demà...</span></span></div>Sylkehttp://www.blogger.com/profile/14687021992319263839noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5526137128847251217.post-38479219725449637462012-01-09T08:40:00.000-08:002012-02-06T20:23:33.413-08:00Penso, després m'inclino<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="color: #351c75;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><div style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">Estem</span> <span class="hps">d'estrena</span>. <span class="hps">Un any</span> <span class="hps">que comença</span> <span class="hps">i acaba</span> <span class="hps">en dos.</span> <span class="hps">Un govern</span> <span class="hps">fatxa</span> <span class="hps">per</span> a <span class="hps">les</span> <span class="hps">Espanyes</span>. <span class="hps">Primaveres</span> <span class="hps">àrabs que</span> <span class="hps">afloren</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">ganes</span> <span class="hps">de viure</span> <span class="hps">sense</span> <span class="hps">sang</span>. <span class="hps">L'IRPF</span>, el nostre <span class="hps">nou</span> <span class="hps">déu</span>, <span class="hps">puja</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">puja</span> <span class="hps">fins</span> <span class="hps">deixar-nos</span> <span class="hps">en el subsòl de</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">misèries</span>. <span class="hps">Anem</span> <span class="hps">malament,</span> <span class="hps">pitjor</span>, <span class="hps">molt</span> <span class="hps">pitjor</span>. <span class="hps">Però</span> <span class="hps">seguim</span> <span class="hps">aguantant</span> <span class="hps">com si</span> <span class="hps">el 2011</span> <span class="hps">no</span> <span class="hps">ens hagués</span> <span class="hps">ensenyat</span> <span class="hps">res</span>. <span class="hps">Com si</span> <span class="hps">no</span> <span class="hps">sabéssim</span> <span class="hps">que és el nostre</span> <span class="hps">cul</span> <span class="hps">el que s'ha de</span> bellugar. <span class="hps">Com si</span> l'<span class="hps">Angi</span> <span class="hps">Merkel</span> <span class="hps">fos la</span> <span class="hps">mare que</span> <span class="hps">ens</span> <span class="hps">va parir</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">Sincola</span> <span class="hps">Sarkozy</span> <span class="hps">el fill</span> <span class="hps">bastard</span> <span class="hps">que totes</span> <span class="hps">voldríem</span> <span class="hps">tenir</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">el cunyat</span> <span class="hps">del príncep</span> <span class="hps">incorrupte</span>, <span class="hps">(que almenys</span> <span class="hps">és</span> <span class="hps">l'únic</span> <span class="hps">basc que</span> <span class="hps">ha</span> <span class="hps">aconseguit</span> <span class="hps">independitzar-se de</span> <span class="hps">la monarquia)</span>. <span class="hps">Estem</span> <span class="hps">d'estrena</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">la mort</span> <span class="hps">per violència de</span> <span class="hps">gènere</span>, <span class="hps">de rebaixes</span>. <span class="hps">No hi ha res</span> <span class="hps">tan</span> <span class="hps">depriment</span> <span class="hps">com</span> <span class="hps">ser periodista</span> <span class="hps">en els temps que</span> <span class="hps">corren</span>. <span class="hps">Has de</span> <span class="hps">drogar</span>-te <span class="hps">per</span> <span class="hps">collons (per ovaris surt més car)</span>. <span class="hps">Perquè si</span> <span class="hps">no</span> <span class="hps">ho fas</span>, <span class="hps">acabes</span> <span class="hps">per</span> <span class="hps">alegrar</span>-te <span class="hps">de</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">desgràcies</span> <span class="hps">alienes que</span> <span class="hps">et</span> <span class="hps">permeten seguir</span> <span class="hps">pagant la</span> <span class="hps">hipoteca</span>. <span class="hps">Sens dubte</span>, <span class="hps">corren</span><span class="hps"> temps difícils</span>. <span class="hps">Per</span> <span class="hps">això</span> <span class="hps">m'inclino</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">tanco</span> <span class="hps">els</span> <span class="hps">ulls</span> <span class="hps">tan sols un</span> <span class="hps">moment</span>. <span class="hps">Respiro</span> <span class="hps">profundament</span>. Expiro<span class="hps">.</span> <span class="hps">Torno</span> <span class="hps">a dir-me</span> <span class="hps">que no he de</span> <span class="hps">prendre'm</span> <span class="hps">la vida</span> <span class="hps">tan seriosament</span>. <span class="hps">Vull</span> <span class="hps">que els presos</span> <span class="hps">tornin</span> <span class="hps">a casa</span> <span class="hps">després</span> <span class="hps">d'haver</span> <span class="hps">pagat</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">escreix</span> <span class="hps">les</span> <span class="hps">condemnes que</span> <span class="hps">haurien d'estar</span> <span class="hps">pagant</span> uns <span class="hps">altres</span>. <span class="hps">I</span> unes <span class="hps">altres</span>, és clar <span class="hps">que sí,</span> <span class="hps">que per</span> <span class="hps">això</span> <span class="hps">vivim</span> <span class="hps">en igualtat</span> <span class="hps">de condicions</span>. <span class="hps">Vull</span> <span class="hps">tantes</span> <span class="hps">coses</span> <span class="hps">...</span> <span class="hps atn">(</span>maleït <span class="hps">consumisme</span>), que només <span class="hps">puc</span> <span class="hps">encendre</span> <span class="hps">una espelma</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">calar</span> <span class="hps">foc a la</span> <span class="hps">desesperació</span> <span class="hps">per</span><a href="http://inclinadaapensar.blogspot.com/2012/01/pienso-luego-me-inclino.html"> <span class="hps">inclinar</span>-me <span class="hps">una i mil</span> <span class="hps">vegades</span> <span class="hps">més</span></a>, <span class="hps">en verd</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">amb</span> <span class="hps">humil</span> <span class="hps">reverència</span>, al poder <span class="hps">d'una mirada</span> <span class="hps">bonica que</span> <span class="hps">surti</span> <span class="hps">d'un</span> <span class="hps">Kinder</span> <span class="hps">Sorpresa</span> <span class="hps">i</span> <span class="hps">em</span> <span class="hps">salvi</span> <span class="hps">definitivament</span>. <span class="hps">Però</span> <span class="hps">francament</span>, <span class="hps">ho veig</span> <span class="hps">xungo</span>. </span></div></div><div style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span class="" id="result_box" lang="ca"><span class="hps">Estem</span> <span class="hps">d'estrena.</span> <span class="hps">Feliç</span> <span class="hps">2012</span><span class="hps">!</span></span></div>Sylkehttp://www.blogger.com/profile/14687021992319263839noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5526137128847251217.post-86891568644634030382011-11-18T05:41:00.000-08:002012-02-06T20:22:55.088-08:00Pensaments impurs<div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><div style="color: #20124d;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">"El meu nom és un, però em diuen com volen, com els hi convé, com els dóna la gana. Per això el meu nom és el de menys. Visc en un poble petit on allò què diran interessa més que la veritat. Els que manen són el capellà, l'alcalde i jo. Jo perquè m'he ficat al llit amb tots dos".</span></span></div></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Aquesta és la primera part de la història d'una dona. Una de les moltes dones anònimes que corren per les nostres vides sense que en tinguem ni la més lleugera idea de qui són, què fan, quins eren els seus somnis d'infantesa o què voldran ser quan siguin grans i els tremoli la veu.</span></span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"><br />
</span></span></div><div class="MsoNormal" style="color: #20124d; font-family: Verdana,sans-serif;"><div class="MsoNormal"><span lang="CA">N'hi ha tantes, d'històries... Per cert, aquesta podria ser la d'una meuca, potser ja l’heu pensat. Però també la de la germana petita del capellà que, quan va ser gran, es va casar amb un bon jan, que després de guanyar les eleccions municipals es va convertir en un autèntic "capullu" (dit per ella). </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">No ho sabem tot, oi? En realitat, no en sabem res. Perquè quan no hi ha un nom, una edat, un lloc de naixement, una professió, un color de pell, unes referències clares de l’origen de la persona... en definitiva, quan no hi han “papers” en regla, els humans d'aquesta part del món ens posem dels nervis i comencem a dubtar i a desconfiar de la paia que tenim al davant o senzillament, de la que ens estan parlant en un blog com aquest.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Els papers han substituït la nostra identitat real. Ha deixat de ser important l'olor de les flors i la bellesa del seu procés d’evolució. Ara, l’únic que val és l’índex, la catalogació, el número de DNI, la llegua que una parla, el seu currículum sempre homologat i els diners que cotitza a la seguretat social. I quan una dona no té tot això, és com si no hi hagués nascut; una existència no vinculant, insignificant, marginal, oblidada...</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">És per això que vull explicar aquestes vides que coexisteixen en un univers comú. Potser per omplir una punyetera fitxa tècnica que encapçali les seves realitats i que doni testimoni de les carències d’un món de paper, governat per bancs en fallida i per "capullus" desalmants (dit per mi).</span></div></div>Sylkehttp://www.blogger.com/profile/14687021992319263839noreply@blogger.com0