6 de febrer de 2012

On ets Lady Godiva?


En pilotes. Així passejava la tremenda pels carrers de Coventry, acabat d’entrar el segle XI. Muntada a lloms del seu cavall noble, la bella dama cavalcava nua per la ciutat més allunyada del mar de tota la Gran Bretanya.
Explica la llegenda, que el comte de Chester i de Mercia, senyor de Coventry, espletava els seus vassalls amb impostos abusius, fins que la seva dona, compassiva i plena de bondat, el va convèncer perquè deixés de fer-ho, a força de menjar-li el cap i déu sap quantes coses més.
Però com tota concessió, aquella no estava exempta de contrapartida, així que a canvi de rebaixar els tributs als seus súbdits, la bellesa de la seva consort  hauria d’exhibir-se despullada de qualsevol vestit davant la mirada lasciva dels vilatans.
No se sap ben bé si Lady Godiva ho va fer per generositat o perquè la noia no tenia un excessiu sentiment de reserva. El cas és que va superar el repte de l'abusador i va aconseguir millorar la qualitat de vida dels ciutadans, que en un gest d'elegància sublim, es van tancar a casa seva i van encaixar en els seus bastiments les finestres, com a mostra de respecte cap a la dona que vetllava per ells.
Després d'aquesta bonica història, la pregunta s'alça inevitable: on ets ara, Lady Godiva?
Des de la llunyania, amb suau encant de sirena resignada, la teva veu respon, anglosaxona, i dolça com els bombons que porten el teu nom: -A la tomba, al costat de les despulles de les víctimes pels abusos del poder.  I cada cop n’hi ha més-, avises.

Cap comentari:

Publica un comentari